Agradecer al amigo Sergi Arrando Mañez su colaboración con la Vall de Segó, no está por el olvido, con el articulo. La batalla de la Victoria en la guerra de les Germanies en el Camp de Morvedre.
Y que este articulo sea el primero. Gracias.
JOSÉ BEA.
Capitulo: I
LA BATALLA DE LA VICTÒRIA EN LA GUERRA DE LES GERMANIES EN EL CAMP DE
MORVEDRE, SEGONS ANTONIO CHABRET Y FRAGA.
SERGI ARRANDO
Fa algun temps, el meu amic José Bea em va comunicar la seua intenció d´ obrir un blog per escriure de costums, història, i altres coses que ens agrada recordar. Li vaig prometre una col·laboració i ací està el resultat que desitge li agrade als lectors.
L´ esclat de la Guerra de les Germanies en 1521 va ser un fet que de ben segur va afectar la Vall de Segó, ja que després de l´ expulsió dels jueus no conversos en 1492 i davant l´ augment dels impostos a les ciutats, no van faltar veus que demandaren la conversió dels musulmans, protegits pels senyors, ja que eren una comunitat que produïa molt bones rendes i probablement eren majoria en la Vall de Segó . Així, els senyors de la Vall de Segó, descendents per alguna part de les branques familiars de jueus conversos segons Manuel Civera (Morvedre Hebreu s. XIII-XVI Pàg. 217.), van intentar fer front a les pretensions de les Germanies que es van fer fortes en València i Sagunt entre altres indrets, revoltats contra els privilegis senyorials i els impostos cada vegada mes nombrosos. Els mudèjars van formar part de l´ exercit senyorial i una de les batalles es va donar en el Camp de Morvedre, en el terme de Montíber prop d´ on resta la que coneguem com Creu de la Victòria.
En primer lloc, crec interessant aclarir alguns termes com el de moro que té el significat de persona que és del Magrib, una altra accepció és la de persona que practica la religió musulmana. En la Península Ibèrica en els regnes cristians feien referència a andalusí. Un altre terme és mudèjar, que és aquell musulmà que continua vivint en la Península Ibèrica sota domini dels regnes cristians sense canviar de religió i sovint pagant tributs per poder practicar les seues creences religioses. Per últim el terme morisc, que serà aquell musulmà batejat (generalment a la força a partir de 1535 aproximadament) i que continuarà vivint a la Península Ibèrica fins a la seua expulsió en 1609.
Seguirem a Antonio Chabret i Fraga en la seua relació dels fets, narració que va fer 350 anys després que van succeir, seguint les fonts de Viciana, Fuster y Membrado, Mossen Jorge Juan i Escolano entre d´ altres, on afirma que l´ exercit agermanat en eixir de la vila de Morvedre pel Camí d´ Almenara, en passar el riu Palància, van parar per passar revista a les tropes, que resultaren ser 8000 combatents, entre piquers, ballesters i arcabussers.
.
FALCONET
També duien un tren d´ artilleria composat per 8 falconets, que pertanyien als gremis i que duien els escuts dels diferents oficis que els finançaren. Després van iniciar el camí fins arribar al punt d´ unió del Camí d´ Almenara amb el del camí de Les Valls on van parar mes de dues hores per què havien vist genets en la part de la mar.
El cap dels agermanats va dividir en tres cossos l´ exercit. El primer d´ ells amb 4.500homes amb l´ artilleria i els piquers. El segon de 1600 composat per ballesters i homes amb fones havia de continuar per la dreta de la carretera entre els oliverars de la Partida de Montíber, i el tercer cos amb 2000 homes entre els més escollits en la seua major part arcabussers, haurien d´ anar a la mà esquerra pel camí de Les Valls, recolzant- se en la muntanya “dels corbs”, amb l´ intent de caure per sorpresa per darrere de l´ exercit del Duc de Sogorb.
Per la seua part, el Duc de Sogorb va dividir el seu exercit en tres cossos: en el primer anaven al capdavant les companyies de Morella, Castelló i d´ Onda, amb els soldats mudèjars en el centre, i l´ artilleria, que eren 5 falconets de llom, tres de bronze i dos de ferro per seguir per la carretera d´ Almenara a Morvedre. El segon cos que era la cavalleria , que anava per la dreta per carregar contra els enemics en vore -los i per últim el tercer cos, composat per les companyies catalanes amb ordre de cobrir la reraguarda i la part esquerra del camp de batalla. Segons Antonio Chabret, la pols que la cavalleria del Duc va alçar en el camí Reial va ser la primera noticia que tingué Joan Sisó cap dels agermanats de l´ exercit enemic i feren una parada en el punt on estava la torre de Juan de Villarasa (Els Vila-rasa apareixen en Faura per aquesta època, i podria fer referència a la torre senyorial d´ aquesta vila?) ( Antonio Chabret: Sagunto, su historia y sus monumentos. T. I Pàg. 359)
El primer encontre va succeir en els dos cossos centrals i els agermanats van obrir foc d´ artilleria i mosqueteria. Amb el fort soroll, la tropa dels mudèjars es va dispersar cap el Pic dels Corbs on van caure en una emboscada dels agermanats que els van perseguir fins casi arribar a Almenara. Després d´ aquesta primera descàrrega, les companyies d´ Onda, Morella i Castelló que estaven amagades, van entrar en batalla atacant el cos central dels agermanats i a aquests es van sumar els soldats catalans, obligant als agermanats a retirar-se cap a Morvedre a poc a poc, perdent en la retirada el tren d´ artilleria. El segon cos dels agermanats es va replegar sense entrar en combat i el tercer cos, després de vèncer als mudèjars van carregar contra les tropes catalanes i es van fer amb el control de l´ artilleria del Duc, però, les tropes catalanes junt als que tornaven de Morvedre es van replegar i es van enfrontar al que quedava dels agermanats, fugint aquests cap al Pic dels Corbs i d´ ací cap a Morvedre els que van poder sobreviure. A la fí del dia, els agermanats es van replegar en Morvedre, quedant el camp de batalla en mans de l´ exercit del Duc de Sogorb amb aproximadament 2.500 morts. Davant d´ aquesta derrota, el cap dels agermanats Juan Sisó va ser acusat d´ estar conjurat amb el Duc de Sogorb i pocs dies després va ser empresonat i mort a llançades en Morvedre. Tot i que els agermanats es van replegar en la seguretat de la fortalesa de Morvedre, els dos bàndols van creure que la victòria era d´ ells, ja que la batalla no va ser decisiva en la guerra segons recull Chabret de les paraules de Viciana.
MAPA ON ES REPRESENTEN ELS DIFERENTS POBLES I ALQUERIES DE LA VALL DE SEGÓ EN EL S. XV. AUTOR: JESÚS PEÑARROCHA ALTABELLA, CRONISTA DE BENAVITES.
Per recordar aquesta batalla, posteriorment es va manar construir la Creu de la Victòria(1):
DIBUIX QUE REPRESENTA LA CREU DE LA VICTÒRIA EN EL LLIBRE D´ANTONIO CHABRET I FRAGA
Hi ha un llarg anecdotari al voltant d´ aquest monument: en els primer moments sembla ser que es va ficar una creu de fusta per recordar la batalla i amb el temps, Germana de Foix va manar la construcció en pedra d´ un monument per recordar-la.
CARTELL QUE ANUNCIA EL MONUMENT EN L´ANTIGA N-340 ENTRE ALMENARA I SAGUNT. AL FONS ESTÀ LA CREU DE LA VICTÒRIA. FOTOGRAFIA SERGI ARRANDO
SERGI ARRANDO
NADALS DE 2016
(1) José Manuel Melchor Monserrat (Director del Museo Arqueológico de Burriana) Mónica Claramonte Chiva (Arqueóloga empresa ARETE S. L.) Josep Benedito Nuez (Arqueólogo empresa ARETE, S.L.) : La excavación arqueológica del yacimiento ibero-romano de “ els terrers”, en Arse, num. 42.
“Por lo que concierne a la localización de bienes pertenecientes al patrimonio etnológico, hay que destacar la Cruz de la Victoria, de origen moderno. Esta fue erigida como monumento conmemorativo de la Batalla de Morvedre (18 de julio de 1521, conocida también como Batalla de Almenara) en la zona comprendida entre el actual Cabeçolet y el antiguo Puig de Pasqües hasta cerca del actual camino que va de la N-340 a Faura. Esta batalla enfrentó a las tropas agermanadas con las de la Virreina Germana de Foix, quien fue la vencedora. El Consell de la ciudad de Valencia, colocó en un principio una cruz de madera en el centro aproximado donde estuvo la acción bélica. Al cabo de unos años la cruz se deterioró y el Consell acordó el 21 de junio de 1542 erigir una de piedra. En esta nueva cruz de piedra se acordó que se debía grabar el escudo de la ciudad de Valencia, el escudo de Duque de Segorbe, además de los nombres de los obrers i oficials de Murs i Valls (prestigiosa institución valenciana, la cual era la encargada de todas las obras monumentales, defensivas y utilitarias de la ciudad). También debían constar los nombres de los Jurats que tomaron el referido acuerdo. La construcción se concluyó en marzo de 1543. La construcción es un prisma triangular. En la vertiente este posee un arco, actualmente cegado, que en su tiempo sirvió de acceso a una pequeña capilla allí instalada. Las otras dos caras laterales muestran sobre una pared lisa de sillar el escudo de Valencia en forma de Losange con cuatro palos o barras surmontadas por la corona real. En la parte superior del prisma triangular y sobre una breve cornisa moldurada, se levanta una columna cilíndrica de piedra, la cual está rematada con un capitel blasonado, sobre el cual descansa hoy una cruz de factura sencilla (la original era renacentista con algunos elementos góticos). Los sillares están numerados. Quizás fuese desmontada durante las reformas de la N-340 en 1940 y luego vuelta a montar en la situación que hoy vemos.”
.
La Vall de Segó 